Parlem amb la Rosa Rocabayera, sòcia fundadora de LaCoopmunitat i una de les emprenedores que hi ha darrere del projecte d’economia circular de bosses a granel de l’Associació Teleia.
"L’excusa per no fer res no pot ser pensar que no hi ha res a fer."
Qui hi ha darrere de Teleia?
El cuquet va néixer a l'any 2017, després d'un mercat d'intercanvi de roba, que l'Ecoxarxa de Gota en Gota dinamitzàvem, juntament amb Esbiosfera i Cardedeu Vital. Dic "dinamitzàvem" perquè d'ençà de la pandèmia, no n'hem tornat a fer. En tots els mercats, després de fer tots els intercanvis, queda una pila molt gran de roba que ja ningú vol.
El grup de consum responsable 'El Rebost Amarant la Terra', projecte de l'Ecoxarxa De Gota en Gota, tenim l'accent posat en el Residu 0. Al confluir aquestes dues necessitats, donar sortida a l'excedent de roba i reduir els residus plàstics, va sorgir la idea de fer bosses per la compra a granel amb aquesta roba sobrant, generant d'aquesta manera, economia circular.
Quan es va crear i amb quin propòsit?
L'any 2020, la Rosa Rocabayera, sòcia fundadora de LaCoopmunitat SCCL, l'objecte de la qual és el disseny, la producció, la implementació i/o activitats relacionades amb l'assoliment dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) i la Marta Pelegrina, treballadora social i costurera, vam iniciar aquesta aventura i vam crear Teleia.
Per qüestions personals, la Marta no ha seguit amb el projecte, però ha estat una peça clau per engegar-lo gràcies a la confiança dipositada. Li estem molt agraïdes. A hores d'ara, s'han afegit al projecte la ClaudiaMilena Blanch, costurera creativa i polifacètica, L'Edgar Toro, programador informàtic i desenvolupador d'apps, i la Mireia Fernández, programadora informàtica, dissenyadora gràfica i web, i il·lustradora.
A banda d’impulsar l’economia circular, fomentem la reinserció social, ensenyant com construir un projecte d’emprenedoria.
Quins projectes o iniciatives esteu portant a terme?
Són moltes les iniciatives que des de l’Associació Teleia es duen a terme per sensibilitzar i transitar cap a una forma de fer més sostenible.
Confecció de bosses per la compra a granel i embolicar regals amb roba rebutjada com peces de vestir, cortines, roba de llit, peces de roba i retalls de rebuig d’altres tallers de costura.
Visibilització dels comerços que accepten que portem l’embolcall de casa a l’hora de fer la compra.
APP «d’en Jan i la Berta» per generar hàbits més sostenibles entre la mainada i les seves famílies. En aquest moment estem desenvolupant el tema de l’alimentació sostenible i residu 0.
El Calendari d’en Jan i la Berta, calendari infantil de paret fet de forma artesanal amb missatges sensibilitzadors. Així com confecció de targes i punts de llibre també amb missatges per crear consciència. Tot junt tanca un cercle en la línia de l'ecologia profunda.
La creació d'un contacontes sobre En Jan i la Berta en clau de sostenibilitat (en procés).
Banquetes per practicar la meditació fetes amb materials sostenibles i de proximitat.
Recentment heu engegat un projecte de residu zero al Baix Montseny. En què consisteix?
Es tracta d'una dinàmica a escala municipal per aconseguir un canvi d'hàbits en la ciutadania, per tal de reduir la generació de residus, donat que el millor residu és aquell que no es genera.
Amb la recollida porta a porta no és suficient per assolir l'Agenda 30, ja que generem masses residus i el seu reciclatge comporta una elevada despesa energètica. La dinàmica sencera és molt ambiciosa, però cada municipi acaba triant quins apartats vol realitzar, donades les seves possibilitats i idiosincràsia.
La dinàmica engloba un autoexamen dels comerços per veure que poden millorar per ser més sostenibles; convidar a la ciutadania a comprar amb la carmanyola, bossa de roba o pot de vidre; gratificar amb descomptes en cultura, activitats als centres cívics o al rebut de les escombraries a les ciutadanes que adquireixin aquest hàbit i visibilitzar als comerços que fomentin l'ús de l'embolcall reutilitzable.
Voleu apostar per fer sinergies amb els ajuntaments en matèria de sostenibilitat. Com han rebut la proposta? Quines creieu que són les dificultats?
Al Baix Montseny, de moment només ha acceptat la proposta l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera. A hores d'ara, hi ha dos ajuntaments més que han mostrat el seu interès explícitament.
Amb aquesta dinàmica, els municipis, no solament aconsegueixen ser més sostenibles en l'àmbit mediambiental, sinó també en l'àmbit econòmic, perquè el rebut que paguen els ajuntaments a les gestores dels residus, baixarà, si es generen menys residus. La dificultat més gran és arribar a la persona clau dins de l'ajuntament, que estigui prou sensibilitzada amb la problemàtica de l'emergència climàtica i també el factor econòmic.
Creieu que és possible una transició sostenible real?
Sí, però cal fer molta pedagogia. Picar molta pedra per fer entendre la urgència d'aquest canvi. A estones cal ferir sensibilitats per fer reaccionar a les persones. Malauradament, estem massa acostumades a veure patiment en els mitjans audiovisuals i això ens ha tornat insensibles a la realitat fefaent. Tot i això, som optimistes. Cal ser-ho. L’excusa per no fer res, no pot ser pensar que no hi ha res a fer.
